La província de Castelló, és una província valenciana situada al nord,
amb capital a Castelló de la Plana. Delimita al nord amb Catalunya, al
nord-oest i l'oest amb Aragó, i a l'est amb el mar Mediterrani.
Castelló de la Plana i Vila-real són les úniques localitats que superen
els 50.000 habitants, ja que tenen 169.498 i 50.334 habitants
respectivament. La província té 575.470 habitants (2017), la província
amb menys habitants del País Valencià. La província limita al nord amb
la província de Tarragona, a l'oest amb la província de Terol, al sud
amb la província de València i a l'est amb el mar Mediterrani. El seu
govern i administració correspon a la Diputació de Castelló.
Conté totes les Comarques del Nord del País Valencià més les comarques de l'Alt Palància i l'Alt Millars.
|
Des
del segle viii fins al primer terç del segle XIII, la província estigué
en mans dels musulmans. Jaume el Conqueridor l'agafà als reis àrabs de
València i l'incorporà a la corona d'Aragó: el primer lloc en ser
conquerida fou Morella, l'any 1232, i l'any següent caigueren Peníscola
i Castelló de la Plana.
Les zones sud de l'interior foren repoblades majoritàriament per
aragonesos, d'aquí la llengua tradicional d'algunes d'aquestes zones
siga el castellà, mentre que en la costa i en la resta de l'interior
predominà la repoblació d'origen català, pel que el valencià és la
llengua tradicional d'eixes zones.
Durant les Guerres Carlines, la regió del Maestrat (al nord de la
província) fou un foc continu reaccionari, mentre que la capital ocupà
un lloc destacat com punt de suport dels exèrcits isabelins lliberals.
|
La
indústria castellonera ha destacat tradicionalment per la recollida de
cítrics i la indústria de ceràmica taulellera (Onda, l'Alcora,
Vila-real). A més, les indústries clàssiques del calçat de la Vall
d'Uixó, la pesca de Castelló i Vinaròs o el tèxtil de Morella, han
hagut de deixar pas a un constant terciarització dels sectors
productius pel constant increment del pes del turisme en l'economia de
la província.
Encara que ha estat durant els començaments del segle xxi quan el
veritable motor de la província esdevingué la construcció i tota mena
de projeccions urbanístiques.
|